Documento sin título


La Fundació
PREMI FUNDACIÓN ARENA
(ant. Premi TERENCI MOIX)

Premi 2013
Premi 2012
Premi 2011
Premi 2010
Premi 2009
Premi 2008
Premi 2007
Premi 2006
Premi 2005
Beques Arts Visuals
Acció social

 

 

 

 

Premi Terenci Moix de narrativa gayi i lèsbica - 2007


 

"Como la Tentación" Sinopsi |  Albert Mira - Biografía

Alberto Mira, és el guanyador del III Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica.

El Premi està dotat amb 6.000 € i la publicació de l'obra.

Alberto Mira, amb la seva obra “Como la Tentación” és el guanyador del III Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica de la Fundació Arena, el jurat del qual va fer públic el seu veredicte en un acte públic el dilluns 25 de juny a les 20:00 h. al bar Punto BCN (Muntaner 63, Barcelona).

La convocatòria d'aquest any ha superat amb escreix les expectatives de l'organització, amb més de cinquanta originals procedents de tot el món i que aborden, amb una alta qualitat literària, algun aspecte relacionat amb les persones gais, lesbianes o transsexuals.

El Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica té com a objectiu contribuir mitjançant la literatura a divulgació de la realitat de gais i lesbianes com a part de la necessària normalització social i de la lluita contra l'homofòbia.

A la primera edició, l'obra guanyadora va ser “Catedral amb armaris”, del sacerdot mallorquí Jaume Santandreu Sureda, i la novel·la “Destino programado” de Paz Quintero, jove autora sevillana, va guanyar la segona edició.Aquest any, l'encarregada de la publicació del llibre guanyador és l'editorial Egales, amb la qual s'ha firmat un acord de col·laboració que té per objectiu dotar d'una més gran difusió i qualitat l'edició de l'obra.

COMO LA TENTACIÓN
Sinopsi de la novel·la

De nens, ens deien que no havíem de caure en la temptació. Però ja va advertir Oscar Wilde que hi ha temptacions en les quals hem de caure si en volem convertir en el que som. Aquesta és la història d’un procés de temptació (“corrupció”, diran alguns) que convertirà Sergio, un adolescent raret d’un poble a prop del Mediterrani, en una persona millor, alliberada dels llastos que ens frenen quan volem ser “com tothom”.

L’agent d’aquesta conversió és el narrador, un ex-cantant especialitzat en creuers, que disfruta plàcidament d’una mort de comèdia musical, quan el criden perquè torni al món dels vius, encarnat en un encreuament entre la màgica mainadera Mary Poppins i un peculiar àngel de la guarda prestat per Capra.

Som a l’any 1983, en plena ressaca del franquisme. Sergio habita en un món sense referents, confós per sentiments sense nom, i el temptador l’haurà de convèncer que no ser com tothom pot ser un plaer, una missió plena d’obstacles –després de tot, l’heterosexualitat sempre ha tingut bona premsa. Com fer-ho? Per deformació professional, escull la via del glamour amanit amb algun número musical, i el cine serà l’estratègia perquè el noi trobi el seu desig gràcies a emocions de segona mà.

Al llarg d’un estiu, usarà sortilegis, filtres, enginy, enganys, algun bolero i més disfresses que Mortadelo; fins i tot recorrerà a l’artilleria pesada, i s’apareixerà com a Richard Gere en la seva versió més apetitosa, la de “American Gigolo”, sobre fons musical d’Olga Guillot. Però res no canviarà fins que la “fada padrina” s’encarni en un estranger ros i irresistible que obligarà el protagonista a decidir-se.

BIOGRAFÍA

Alberto Mira (Alzira, València, 1965) pertany al staff de la Oxford Brookes, on dirigeix el mòdul de Representació del gènere en la cultura europea. Va obtenir el el doctorat per la Universitat de València amb un treball sobre l’enunciació homosexual en el text dramàtic, centrat en l’obra de Tennessee Williams i Joe Orton (“¿Alguien se atreve a decir su nombre?” Universitat de València, 1994). Ha treballat a diverses institucions universitàries.

Va ser becari Reina Sofía a l’Exeter College, Oxford, entre 1997 i 1999, després d’un periode a la universitat de Middlesex, Londres, i una breu estada a la Universitat Jaume I, Castelló. Des del 1995 ha participat en diversos congressos, tant sobre hispanisme como sobre estudis anglesos. Ha publicat diversos articles sobre cine espanyol, cultura homosexual, traducció i teatre.

Entre altres llibres, és autor de l’edició de “¿Quién teme a Virginia Woolf?” d’Edward Albee, publicada per l’Editorial Cátedra i d’un estudio cultural sobre el teatre del franquisme titulat “De silencios y espejos. Hacia una estética del teatro español contemporáneo” (Universitat de València, 1996).

És autor de “Para entendernos. Diccionario de la cultura homosexual, gay y lésbica” (Ediciones de La Tempestad. Barcelona, 1999), un compendi de cultura homosexual presentat en forma de diccionari enciclopèdic; i ha participat, com a coautor, entre altres, en “Who's Who in Gay and Lesbian History” (Robert Aldrich and GarryWotherspoon eds. Routledge. Tom I: 2001; tom II: 2002). El seu assaig més destacat és “De Sodoma a Chueca. Una historia cultural de la homosexualidad en España en el siglo XX” (Editorial Egales. Madrid- Barcelona, 2004).

També ha publicat una novel·la, “Londres para corazones solitarios” (Egales, 2005). Entre les seves aficions confesses destaca el cine clàssic de Hollywood i una passió un pèl perversa i totalment desmesurada pel teatre musical i les seves dives, calvari d’amics i coneguts (per la qual sovint fan els ulls grossos).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Documento sin título
Fundación Arena - C/ Balmes, 34 - 08007 - Barcelona -